PÈSOLS I CARXOFES ESTOFATS Recepta n.17

                   RECEPTA  N. 17   MARÇ  2013

                    -------------------------------------------

Hola: Ara que les carxofes encara són tendretes i bones i ja tenim pèsols

de temporada al mercat, farem un plat de:

                PÈSOLS I CARXOFES ESTOFATS

Ingredients: Pesols desgranats- carxofes- cansalada viada- ceba-

tomàquet madur- manat d'herbes (farigola, llorer, orenga, canyella, menta)

- pebre- i sal.

Talleu la cansalada a trossets i la sofregiu en una cassola. La reserveu.

Al mateix oli i feu la ceba picada ben fina, i quant sigui daurada hi afegiu

els tomàquets pelats i ratllats, junt amb el manat d'herbes.

Quan el sofregit s'hagi concentrat, hi afegirem els pèsols i les carxofes

tallades a quarts, sense les fulles dures i sense el borrisol.

Ho banyeu amb una mica de brou de carn, ho amaniu amb sal i pebre

i ho deixem coure lentament, tot tapant la cassola.

Quan sigui cuit traiem el manat d'herbes.

Bon profit   

MOTE

Paper de Vidre a El Periódico

Jordi Puntí

Manual del bon polidor

Dissabte, 20 d'abril del 2013

Arriba el Sant Jordi i des de fa un mes el món editorial viu en plena taquicàrdia de novetats. Contra aquesta pressa, ara mateix un bon antídot pot ser la lectura de Paper de vidre. Una nova polida (Labreu edicions), una antologia polifònica coordinada per Guillem Miralles i Tina Vallès. Paper de vidre és una revista literària, de format digital, que va fundar-se fa 10 anys (www.paperdevidre.net). Amb el temps s'ha consolidat com a espai de diàleg creatiu a partir de «discursos, pretextos i textos».

La cosa va així: en lloc de buscar col·laboradors fixos, s'estimen més proposar temes, entrevistes, reptes literaris, i demanar als amics, coneguts i saludats que hi participin, si en tenen ganes. Així, des de l'individualisme, s'acaba creant un cor de veus que sovint dóna pistes sobre l'estat de la cultura catalana actual.

L'antologia que ara es publica en paper fa exactament això: obre debats en territoris com el de la literatura, el periodisme o la música. El gruix del volum el formen una sèrie d'entrevistes a fons amb gent com Núria Folch, Biel Mesquida, Josep M. Espinàs o Joan Miquel Oliver. Entremig hi ha textos sobre la literatura de Joan Sales i de Mercè Rodoreda, sobre «la cuina de l'escriptura periodística» o sobre Santiago Rusiñol, entre d'altres.

No és, per tant, un llibre per llegir-lo d'una tirada, sinó per anar freqüentant a estones i descobrir-li els cops amagats. A mi, per exemple, m'ha divertit la idea de reescriure en cinc línies les grans obres de la literatura -n'hi ha uns 60 exemples.

Un altre moment revelador, que potser caldria repetir amb altres autors, és l'enquesta entre escriptors joves sobre la seva relació amb l'obra de Rodoreda. Hi ha opinions per a tot, des de l'amor-odi (Anna Carreras) fins a l'anàlisi estètica (Borja Bagunyà) o la sensació d'empatx (Gerard Guix).

Un bon resum de l'esperit obert de la revista Paper de vidre podria ser la intervenció feliç de Martí Sales, que troba una filiació musical entre la Cecília C d'El carrer de les camèlies i l'atmosfera d'aquella cançó tèrbola de PJ Harvey que es diu Down by the water.

Excursió pel Montsant

Per setmana santa, el Víctor, la Carmina, el Josep Tarrés, la M. del Mar i jo vam fer una excursioneta de quatre dies pel Montsant, Serra de Prades i la Mussara, dormint cada dia en un refugi diferent.

Van ser 90 Km i 6.000 m. de desnivell. 

Ens ho vam passar pipa i recomanem l'excursió a tothom que la vulgui fer!

Jordi Puig

Les aventures d'una caixa de cartró

Mireu quantes coses es poden fer amb una caixa de cartró!



No fan falta gaire coses per passar-s'ho bé, oi?

Hola família!

Per si encara no us heu decidit a comprar el llibre 'Paper de vidre. Una nova polida' us enllacem una entrevista a Ràdio Terrassa a la Tina Vallès, coeditora de la revista, i una crònica de la presentació del llibre, el passat dijous, al diari digital Núvol. Estem preparant una presentació a Terrassa, ja us n'informarem!

Enllaç Ràdio Terrassa

http://www.ivoox.com/submari-entrevista-a-tina-valles-coeditora-de-audios-mp3_rf_1917649_1.html

Enllaç Núvol

http://www.nuvol.com/noticies/paper-de-vidre-polint-lletres-envernissant-literatura/

I per cert, a la llibreria La Central de Barcelona, l'han posat com a LLIBRE RECOMANAT!

Fins aviat, una abraçada.

Guillem

PAPER DE VIDRE. UNA NOVA POLIDA

Títol_ Paper de vidre.Una nova polida.
Autor_ varis autors
Col•lecció_ Banda Ampla, 5
Pàgs_404
PVP_ 19 €
ISBN_ 978-84-940964-6-4

La revista Paper de vidre va néixer el 23 d’abril del 2002. Els primers números s’enviaven per correu electrònic en un arxiu pdf als seus subscriptors, però aviat va tenir pàgina web. L’any 2005 Labreu Edicions va editar un primer llibre amb entrevistes i una sèrie d’escrits inèdits dels col•laboradors. El 2008 la revista va integrar els seus continguts a la pàgina web http://www.paperdevidre.net, on hi ha els 61 números editats fins ara.

Els seus subscriptors no han deixat de créixer, actualment en té prop d’un miler.

En els últims set anys, amb l’ajuda d’un paper de vidre, hem anat polint diferents àmbits de la cultura i, en especial, de les lletres catalanes. Hem resseguit la història de dos gegants com Joan Sales i Mercè Rodoreda i hem afegit nous punts de vista per part d’una nova generació d’escriptors. Ens hem acostat a diversos escriptors catalans contemporanis, que han donat el seu punt de vista, fresc i lliure, sobre diferents aspectes de la seva obra i de la cultura en què s’inscriuen. També hem proposat la reescriptura d’un llibre de referència en només 5 línies a 56 col•laboradors de la revista. Ens hem atansat a la cuina de l’escriptura periodística, guiats pel mestre Barnils, I hem ofert noves perspectives de la seva petja en la cultura catalana i també amb altres articulistes destacats. I tot això amb una potent banda sonora, que va de Pau Riba a Surfing Sirles: dels orígens al nou esclat del pop-rock català, amb entrevistes als protagonistes que han marcat els darrers anys de l’escena musical independent catalana. Per últim, també hem obert la porta a una sèrie de desclassificats d’exepció: uns emergents arquitectes, un il•lustre dibuixant de còmic, un cineasta que en pocs anys ha passat de promesa a referent indiscutible, i tanquem el cercle amb un altre gegant, el polifacèticSantiago Rusiñol.

Aquesta nova polida ofereix una mirada que no dubta a tractar temes delicats i obrir nous debats,
i que vol ser un antídot per al pensament tradicionalment més advers a obrir el camp de joc de la cultura i a difuminar els límits entre les diferents disciplines.

CAVES GRAMONA. Aniversari Josep Tarrés.

A continuació podeu veure les fotografies de la trobada familiar que vam fer el dia 18 de novembre per celebrar que el dia 15, també de novembre, el Josep havia fet els 60.

 

Érem els germans amb els respectius i, com a representació de la generació de cosins, el Xavi, perquè ell és un dels protagonistes del fet que ens va portar a fer la celebració al bar Can Quetu de Sant Sadurní d'Anoia.

 

...l’anècdota que va passar a Gisclareny, quan la Carmina, després d’un sopar d’aquells lleugerets que tothom acaba picant formatge, una llesqueta de pa, codony, fruits secs, iogurts, galetones... tot d’una, enmig d’un silenci angelical, diu: QUÈ TÚ!!! (segurament volia dir si ens decidíem a anar a dormir o què). Immediatament salta el Xavi: Quetu, quetu!!!??? Això és un bar. El Josep s’hi afageix: I tant, i tant, a Sant Sadurní d’Anoia, on van a esmorzar els ciclistes. I, entre rialles vem anar engreixant la conversa divertida i animada, fins a no poder més de riure i riure...

 

Jo rumiava quina sorpresa li podia fer al Josep i se'm va acudir que li agradaria anar a esmorzar a Can Quetu. Quan ja ho vaig haver decidit, ell tot sovint em deia: perquè no anem un dia a Can Quetu? I jo, dissimula que dissimula, que sí, que sí, que ja hi anirem un dia...

 

En un principi havia pensat de fer-ho extensiu a tota la família, però, vaig ser conseqüent a la realitat i vaig optar per reduir la cosa al germans i prou.

 

Finalment la cosa va anar així: Ens vam trobar tots a 2/4 de 10 del matí a la Plaça de l'Ajuntament de Sant Sadurní per anar a esmorzar a Can Quetu i amb la panxa plena vam anar a visitar les caves Gramona (el cava preferit del Josep).

 

Va ser una matinal simàtica i divertida. Per ell era una sorpresa darrera l'altra. Quan es va llevar i va veure que el Gerard també es preparava, ja es va quedar sorprès. Quan va sortir al carrer i va veure a l'Eva i al Jordi que ens esperaven amb el cotxe, també. La cara que va posar quan va veure que començaven a sortir cunyats i cunyades a la plaça de l'Ajuntament, era per filmar-lo! Llavors ja anava sospitant que esmorzaríem a Can Quetu, però, no s'esperava la visita a les caves ni l'ampolla de "III Lustros" que li van regalar en acabar la visita.

 

Tot va anar molt bé i la gent se la veia agraida d'haver pogut compartir tot el matí amb un ambient distès, distret, agradable, rialler...

 

FRICANDÓ DE L'ÀVIA TERESA Recepta n.13

Hola família,

 

Algú m'ha demanat que envii algunes receptes de l'àvia Teresa i he pensat que podríem començar

pel FRICANDO, ja que és una recepta molt típica catalana que no es pot deixar perdre i ha de

passar de generació en generació.

 

                FRICANDO DE L'AVIA TERESA

 

Comprem carn de vedella, i demanem que és per fer fricandó.

 

Els bistecs s'enfarinen lleugerament i es fregeixen no molt, ja s'acaben de coure després amb el xup-xup.

 

Es passen a una cassola on si voleu hi podeu tenir ja uns bolets prèviament escaldats i una mica de

pell de llimona.

 

En l'oli en què heu fregit la carn (si cal se'n treu una mica) hi sofregiu ceba i all ben triturat quan està

cuit, (no cremat) s'hi posa el tomàquet, amb el sofregit ja cuitet s'afageix un vas de vi, o un rajolí

de conyac i un vas d'aigua, canyella, pebre i sal.

 

Es deixa bullir fluix un quart d'hora.

 

Ara és l'hora d'afegir-hi la carn i es deixa fer el xup xup a foc molt lent fins que la carn sigui ben

cuita i ben tendre.

 

Bon profit. Quan us el mengeu tingueu un record per l'àvia Teresa.

 

Fins sempre    la  MOTE. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Conservar els llegums

Ara que ja es l'estiu i fa calor i s'ha de marxar de vacances, us vull donar un consell.

De vegades a l'estiu ens trobem que la pasta o els llegums se'ns corquen.

Una manera d'evitar-ho es posar dins del pot unes fulles de llorer i un parell

de grans d'all pelats-

A veure si us va be i molt bones vacances a tots.

 

 

LA MOTE

AMANIDA DE POLLASTRE Recepta n.14

  SETEMBRE  2012

 

Hola gran familia:

Espero i desitjo que a tots us hagin probat molt les vacances i que tingueu les piles

ben carregades per començar de nou la tasca diaria.

Com que encara fa bo us proposo un plat fresquet.

 

               AMANIDA DE POLLASTRE I XAMPINYONS

 

Ingredients:

Xampinyons

salsa rosa

pollastre (a la planxa o restes de pollastre a l´ast)

pinya en almibar   

enciam.

 

Es tallen els xampinyons ben fins i es posen a marinar de 6 a 8 hores amb oli, sal,

pebre, i llimona.

Fer una salsa rosa, colar els xampinyons i barrejar-los amb el pollastre tallat a

trossets ben petits.

En el plat s'hi posa una rodanja de pinya, i enciam pel voltan tallat ben petit,

i a sobre la pinya la barreja de xampinyons i pollastre, tot ben amanit amb

la salsa rosa.

  

Bon profit i fins molt aviat

 

MOTE

OUS AL NIU Recepta n.15

Aquesta vegada tornaré a enviar una recepta de la mare-àvia-besàvia.

 

                OUS AL NIU

 

Quan encara érem tots a casa, de tant en tant, la mare en feia i ens agradaven molt.

Tots sabem que la nostra germana XA , ha agafat el relleu i alguna vegada

n'ha fet pels nebots i per tothom que s'hi apunti. Però em fa il·lusió enviar-la perquè

me la va dictar la mare quan ja era a Vallparadis i gairebé ja tenia 90 anys.

A Vallparadis van demanar a les residents que els fessin arribar una recepta de cuina

de quan elles cuinaven a casa, i la mare va triar de seguida aquesta.

 

Preneu panets petits, i traieu-ne el barret superior, tallant-los amb un ganivet.

Buideu els panets, extraient la molla de pa de l'interior.

Estoveu-los, abocant-hi una mica de llet. Poseu-hi a dins un rovell d'ou cru.

Feu una beixamel i la poseu també a dins del panet.

Deixateu la clara fins que estigui a punt de neu i poseu-la a sobre del panet,

fen una muntanyeta.

Tireu-hi a sobre uns quants pinyons.

Fregiu els panets farcits en una paella amb bastant oli.

Amb una cullera, aneu agafant oli roent i l'aneu tirant per sobre perque es

cagui be la clara d'ou.

I , bon profit a tots

 

 

MOTE 

PORRETA D'ALCOI Recepta n.16

GENER 2013

                              

Hola: Després de tots els àpats de les festes de Nadal i Reis, tenim ganes

d'una sopeta bona i suau, podria ser la:

                                    PORRETA  D'ALCOI

Ingredients: 

Pops o calamars o sipia

patates

bacallà esqueixat i dessalat

alguns espinacs

pastilles de caldo o sal

safrà

ous

En una cassola es fan sofregir els pops o els calamars o la sípia

(el que hagueu triat) tallat a trossets, llavors s'hi afegeixen algunes

patates tallades a daus, el bacallà esqueixat i desalat, uns quants

espinacs, la pastilla de caldo o sal, i safrà perquè quedi ben groc.

Es deixa coure tot, quan ja es cuit s'hi tira un ou per comensal

vigilant que quedi sencer, es para el foc i l'ou ja s'acabarà de coure

perquè ho deixarem reposar una estoneta.

Ja ho podrem servir, un ou per persona i la part corresponent de

la sopa.

Bon profit

MOTE

.