Vespres

Excursió a Castellsapera

Excursió a La Mola

Una de les activitats conmemoratives del centenari de l'avi Cisco va ser aquesta excursió familiar a La Mola, que va ser, també, una fita important pel Cesc: poder-la completar essent la primera caminada després de l'accident amb la bicicleta, segur que la bona companyia el va ajudar!

Excursió a Montserrat

El xàfec a quarts de set del matí, d'aquells forts.

Però això no fa ni pessigolles a la determinació familiar de fer l'excursió prevista a Montserrat. Ja ens hi haviem trobat alguna altra vegada. No passa res! Som-hi!

No retoquen ni l'horari! A quarts de vuit al Roc Balnc, plovent, per agafar el cremallera a quarts de nou, plovent i començar a caminar a les nou, espurnejant.

Però amics, quin encert!, l'excursió estraordinària. Ja no va ploure més. Alguna ullada de sol. Molt bona companyia i el record d'uns paratges singulars i el descobriment d'altres ben especials.

Ermites, moltes, totes no, però gairebé. St Miquel i St Joan conegudes. St. Onofre i Sta. Magdalena i el pas que les comunica tallat a la roca, amb baranes i l'escala de Jacob, descoberta molt interessant, St Jeroni coneguda, Sta. Anna enrunada però interessant, Sta. Creu i St. Dimas, després d'un "mal pas", espectaculars, per acabar a la coneguda de St. Benet. Que bé.

De Sant Benet al Monestir pel camí de les escales amb el pas dels francesos.

Acabem la caminada a l'hora prevista, a les tres del migdia, i a la plaça del Monestir trobada amb la resta de família, el Jaume i l'Angels i nebots amb la canalla, una passada, com es diu ara.

Després d'haver menjat una mica anem els cinc germans "petits" a visitar el Pare Pere que fent gala d'una lucidesa admirable per la seva edat, ens explica històries de la seva vida i de la seva salut en una atmosfera de pau i tranqulitat ben pròpia d'un Monestir.

Tot plegat un dia ben rodò per recordar i per repetir.

Francesc Puig

juny 2011

A continuació podeu veure un recull d'imatges de la jornada:

Vers de l'àvia Teresa "La Negra"

Hola germans i nebots:

De nou hem demanat un favor al nostre amic Jaume Jove, :crak amb informatica.

Es tracta de recuperar d´una vella cinta de video el vers : La Negra :, recitat per

la mare/avia.

La qualitat no es excel.lent però es tot el que es pot conseguir.

Us l´enviem confiant que ho guardereu com un bon record.

Ens agradá coneixer si ho enviem bé i ho rebeu també bé.

La MOTE

Passejar per Montserrat

Aquí teniu les propostes per l'excursió del dia 5 de juny per anar a passejar per Montserrat, aquest indret que tant agradava als nostres pares. Ja veureu que n'hi ha per tothom. A veure si omplim la muntanya de descendents de Can 60!!!

Aprofitarem per felicitar l'Eva Tarrés que acabarà de fer els 27 el dia abans i als bessons que en fan 26 el mateix dia. No sé si em deixo algú. No tinc l'agenda de la Mote. Només em sé els més propers. que ningú s'enfadi.

Centenari avi Cisco

La ruta de les ermites

Dia 5 de juny de 2011

Com podreu veure l’excursió es planteja en diverses opcions per tal que tothom pugui venir, petits i grans. La Muntanya de Montserrat està ben comunicada tan per carretera com per altres transports com cremallera o aeri.

Així mateix i, un cop al Monestir, també es pot accedir a d’altres indrets de la muntanya en funicular. Les diferents opcions coincidiexen en algun punt de manera que ens podem trobar aquells que van a peu i els que agafen un funicular.

Al final també es proposa un lloc de trobada per dinar tots plegats, en el benentès que tothom pot dinar quan li plagui, ja que els romeus hi faran cap a una hora tardana.

Espero les respostes per anar fent els diferents grups. També ens podem posar d’acord per reduir la quantitat de cotxes, si és possible.

Opcions:

a).- ¾ de 8 del matí trobada a la gasolinera del barri del Roc Blanc, ctra. D’Olesa. Sortim per la C-58 cap a Monistrol de Montserrat i deixem els cotxes a l’aparcament gratuït del cremallera. A les 8,35 surt el cremallera cap el Monestir. Hi ha 15 minuts de recorregut. A 10 minuts per les 9 ja som dalt.

A les 9 comencem a caminar cap a la primera ermita, la de Sant Miquel. Hi podem arribar en 20 minuts. (fotos, comentaris, observació de vistes i demés). Continuem pujant en sentit Sant Joan. Primer arribem a l’estació del funicular a les 10 aproximadament. Aquí hi pot haver un punt de trobada amb aquells que elegeixin l’opció b), que no és tan llarga. Tots plegats ens dirigim a les ermites de Sant Joan i Sant Onofre en 15 minuts. Des de Sant Onofre, per un camí recuperat a la muntanya i a través d’unes escales que remunten un fort pendent (però curt), arribem a Santa Magdalena. Aquestes dues últimes ermites només se’n conserven algunes runes, S’havien perdut dins del bosc i han estat recuperades fa poc. De les ruïnes de Santa Magdalena, pugem fins un mirador privilegiat sobre el Monestir. És un bon moment per prendre una mica d’aigua o fruita i prendre’s un descans. La vista del Monestir, Sant Benet, Sant Jeroni, etc. Així ho demana.

Després d’aquest merescut descans i el regal per a la vista, baixem fins a trobar el camí que va des del Funicular de Sant Joan fins a Sant Jeroni. És una baixada amb un desnivell important, salvat gràcies a unes escales entremig d’una canal. Que ningú no s’espanti. El desnivell és similar al Pas dels Francesos, per on pasarem més tard. Hi ha una barana on ens podem agafar i fer més còmode la baixada.

En aquest punt, hi ha l’opció de recular per anar a buscar el funicular i baixar cap el Monestir.

En tot cas, l’itinerari continua cap a l’Ermita de Sant Jeroni a una hora de camí. És un tram molt tranquil, sense desnivells. A la dreta i mirant avall tenim la boscúria del Pla dels Ocells. A la mateixa alçada de la vista, també a la dreta, la Serra de Lluernes i el Montgròs. I al davant el cim més alt de la muntanya, Sant Jeroni (1.237 m.). Tot aquest camí és als peus de la Serra de l’Alzina de les Paparres (si algú vol portar el xarop per les paparres, ho pot fer). A l’ermita hi arribarem a voltants de les 12,45.

Recularem pel mateix camí uns 500 metres i agafarem un trencall a l’esquerra que ens portarà de baixada al Pla dels Ocells, gaudint de la fresca d’un bosc d’alzines. Un cop al Pla, remuntarem pels primers contraforts del Montgròs a buscar l’ermita de la Santa Creu. Abans veurem l’indret on estava situada la de Santa Anna de la qual no en queden ni restes (potser alguna paret). L’Ermita de la Santa Creu està ben conservada. Hi ha una corda que en priva l’entrada. Sortint per anar a Sant Dimes, pasarem per les escales que menen directament al monestir, per on hi accedien els antics eremites que ocupaven aquests indrets. L’Ermita de Sant Dimes no és accesible. Hi ha una tanca a la roca que n’impedeix el pas. De totes maneres es pot gaudir d’aquesta construcció edificada entre dues roques. Ja són més de les dues del migdia. Reculem pel mateix camí fins a trobar un trencall a la dreta (que abans hem deixat) i pugem a l’Ermita de Sant Benet, actualment habilitada com a refugi per a escaladors. Acabem de visitar l’última ermita del recorregut. D’aquí al monestir a baixar escales sense córrer que els genolls ja fan figa. Aquesta baixada es pot fer tranquil.lament en 30 minuts. Un cop a baix, farem com aquell que no n’ha tingut prou i tornarem a començar el camí de Sant Miquel fins a trobar un bust del Pare Manyanet (a tocar del camping), Fundador de l’Orde de la Sagrada Familia, d’on era capellà el Pare Jaume, germà de l’avi Cisco. Davant mateix del bust hi ha una zona amb bancs a l’ombra d’unes alzines que ens gratificaran l’esforç. Des d’aquest punt es veu el Monestir, Sant Llorenç, el Montcau i Terrassa. Molt a prop (camí del Via Crucis) van tirar les cendres del Joaquim Lluc, marit de la M. Teresa Puig i Puigdomènec (cosina nostra) i el meu padrí.

En aquest punt esperem trobar-nos amb la resta de familia que hagi elegit d’altres opcions i, que de ben segur ja hauran dinat.

Tot plegat 9 ermites. Ens ho passarem bé, segur.

b).- Aquesta opció és per aquells que vulguin fer l’excursioneta més curteta i estalviar-se la pujada del Monestir fins a Sant Joan.

Es tracte d’agafar el funicular fins a Sant Joan i trobar-se amb els que han fet el camí a peu i poder visitar les ermites de Sant Joan, Sant Onofre i Santa Magdalena, tornant a agafar el funicular cap el Monestir.

Aquest grup pot agafar el cremallera 40 minuts més tard que el primer. El cremallera surt cada 20 minuts, aproximadament. Només és quesito de calcular una mica.

També hi ha l’opció de fer-la a l’hora que es vulgui i ja ens trobarem al lloc de la reunió final davant del Pare Manyanet.

c) Aquesta opció és com la segona, però, en comptes de recular cap el funicular i tornar a baixar cap el Monestir, es va amb el grup romeo cap a Sant Jeroni i la resta d’ermites.

d) Per aquells que arribin al Pla dels Ocells i ja no tinguin esma, poden baixar les escales cap el Monestir i no fer les ermites de la Santa Creu, Sant Dimes i Sant Benet.

e) Per tots aquells/elles que aneu amb canalla podeu pujar a l’hora que us vagi millor i passejar pels voltants del Monestir o pujar amb funicular fins a Sant Joan i tornar a baixar, etc.

Encara us podeu inventar d’altres opcions. Que imperi la creativitat, però que siguem molts!!!

L’important és la trobada final a les 3 davant del bust del Pare Manyanet. Els més menuts tenen espai per jugar i els més grans, bancs per seure.

Vull recordar que Montserrat era un lloc emblemàtic pels nostres pares i seria molt bonic que ens hi trobéssim una bona colla (caminant o sense caminar).

Un cop acabada la festa, una petita comissió podria anar a veure el Pare Pere per tal de fer-li cinc cèntims (o deu) de com ha anat la festa.

Vinga doncs, ja us podeu apuntar i que fingí faci salat.

Excursió del 27 de març

Tal com es va quedar a la reunió de germans i algun cunyat infiltrat, feta a casa del Jaume i l'Àngels, faig la proposta de l'excursió unint en el record del pare (avi, besavi) i del Quim Cardellach.

Anirà bé que aneu responent si vindreu o no perquè la Xa diu que portarà xocolata desfeta. Si som molts potser caldrà algun voluntari més per carregar xocolata. El que si que serà imprescindible és que cadascú ha de portar un got (no molt gran) per posar la xocolata, ja que, per una mesura estrictament higiènica no es permetrà, sota cap concepte veure a galet. En l'última anada a Castellsapera, el termo de xocolata es va trencar. La Xa diu que el que portarà en aquesta ocasió té unes mesures especials de resistència.

Bé doncs, l'excursió és la següent.

Dia 27 de març de 2011

Opció 1.- A les 8 h del matí trobada a La Barata. Km 9. El circuït comença baixant a la dreta de la carretera, es travessa la riera i s'enfila cap a Can Buixí, es rodeja la casa i es puja el canal del Cargol (dificultat baixa) fins el Morral Gran (bona vista de Terrassa, La Barata, Can Pèlags). Continua el pendent amunt fins arribar a la Carena del Pagès (camí que va des de La Mola fins el Montcau). Ara ve una baixada suau i contínua fins a Coll d'Eres, al peu del Montcau. Continuarem pel camí asfaltat fins el Coll d'Estenalles. Creuerem la carretera i enfilarem, pel GR 5, fins el Coll de Boix. Abans haurem vorejat la casa de La Mata. Passarem pel Coll de Tres Creus i amunt cap a Castellsapera. Calculo que podem arribar a 2/4 de 12. Un cop acabats els actes i presa la xocolata, es baixa de Castellsapera per l'altre costat i es continua el camí que mena a La Barata (uns 45 minuts aproximadament).

Opció 2.- A les 10 (es pot retocar l'hora) del matí trobada a l'Azina del Sal.lari. Km 11. Pujada a Castellsapera pel camí habitual. Un cop acabats els actes i presa la xocolata, es torna a baixar pel mateix camí o, derivants prèviament previstos, fins arribar a l'Alzina del Sal.lari.
Aquesta opció és assumible pels més grans dels vesnéts. (no vull dir noms que segur que m'equivoco).

La Mote no es veu en cor de pujar fins dalt a Castellsapera (pel tema de les vèrtebres fracturades), però sí que podria arribar al coll de Tres Creus, des de l'Alzina del Sal.lari.

Tothom ha de portar esmorzar, aigua, vi, etc. i de la xocolata en parlarem quan sapiguem quants som.

Ja podeu començar a respondre.


Aprofitant l'ocasió, us voldria agrair les respostes que anem tenint referent a la crida de captació de socis per La Xàquima (cavalls del Sergi) i fer-vos saber que la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona fa una donació econòmica a tres associacions protectores de cavalls, entre les quals hi som nosaltres, amb la recaptació resultant de la venda del calendari de l'any 2011. Si voleu veure la portada del calendari entreu al bloc: www.elsamicsdelaxaquima.cat

LES IMATGES D'UN DIA RODÓ!

Aquí podeu veure el reportatge fotogràfic que va fer la Neus el dia de l'excursió a la Mola!