Centenari avi Cisco
La ruta de les ermites
Dia 5 de juny de 2011
Com podreu veure l’excursió es planteja en diverses opcions per tal que tothom pugui venir, petits i grans. La Muntanya de Montserrat està ben comunicada tan per carretera com per altres transports com cremallera o aeri.
Així mateix i, un cop al Monestir, també es pot accedir a d’altres indrets de la muntanya en funicular. Les diferents opcions coincidiexen en algun punt de manera que ens podem trobar aquells que van a peu i els que agafen un funicular.
Al final també es proposa un lloc de trobada per dinar tots plegats, en el benentès que tothom pot dinar quan li plagui, ja que els romeus hi faran cap a una hora tardana.
Espero les respostes per anar fent els diferents grups. També ens podem posar d’acord per reduir la quantitat de cotxes, si és possible.
Opcions:
a).- ¾ de 8 del matí trobada a la gasolinera del barri del Roc Blanc, ctra. D’Olesa. Sortim per la C-58 cap a Monistrol de Montserrat i deixem els cotxes a l’aparcament gratuït del cremallera. A les 8,35 surt el cremallera cap el Monestir. Hi ha 15 minuts de recorregut. A 10 minuts per les 9 ja som dalt.
A les 9 comencem a caminar cap a la primera ermita, la de Sant Miquel. Hi podem arribar en 20 minuts. (fotos, comentaris, observació de vistes i demés). Continuem pujant en sentit Sant Joan. Primer arribem a l’estació del funicular a les 10 aproximadament. Aquí hi pot haver un punt de trobada amb aquells que elegeixin l’opció b), que no és tan llarga. Tots plegats ens dirigim a les ermites de Sant Joan i Sant Onofre en 15 minuts. Des de Sant Onofre, per un camí recuperat a la muntanya i a través d’unes escales que remunten un fort pendent (però curt), arribem a Santa Magdalena. Aquestes dues últimes ermites només se’n conserven algunes runes, S’havien perdut dins del bosc i han estat recuperades fa poc. De les ruïnes de Santa Magdalena, pugem fins un mirador privilegiat sobre el Monestir. És un bon moment per prendre una mica d’aigua o fruita i prendre’s un descans. La vista del Monestir, Sant Benet, Sant Jeroni, etc. Així ho demana.
Després d’aquest merescut descans i el regal per a la vista, baixem fins a trobar el camí que va des del Funicular de Sant Joan fins a Sant Jeroni. És una baixada amb un desnivell important, salvat gràcies a unes escales entremig d’una canal. Que ningú no s’espanti. El desnivell és similar al Pas dels Francesos, per on pasarem més tard. Hi ha una barana on ens podem agafar i fer més còmode la baixada.
En aquest punt, hi ha l’opció de recular per anar a buscar el funicular i baixar cap el Monestir.
En tot cas, l’itinerari continua cap a l’Ermita de Sant Jeroni a una hora de camí. És un tram molt tranquil, sense desnivells. A la dreta i mirant avall tenim la boscúria del Pla dels Ocells. A la mateixa alçada de la vista, també a la dreta, la Serra de Lluernes i el Montgròs. I al davant el cim més alt de la muntanya, Sant Jeroni (1.237 m.). Tot aquest camí és als peus de la Serra de l’Alzina de les Paparres (si algú vol portar el xarop per les paparres, ho pot fer). A l’ermita hi arribarem a voltants de les 12,45.
Recularem pel mateix camí uns 500 metres i agafarem un trencall a l’esquerra que ens portarà de baixada al Pla dels Ocells, gaudint de la fresca d’un bosc d’alzines. Un cop al Pla, remuntarem pels primers contraforts del Montgròs a buscar l’ermita de la Santa Creu. Abans veurem l’indret on estava situada la de Santa Anna de la qual no en queden ni restes (potser alguna paret). L’Ermita de la Santa Creu està ben conservada. Hi ha una corda que en priva l’entrada. Sortint per anar a Sant Dimes, pasarem per les escales que menen directament al monestir, per on hi accedien els antics eremites que ocupaven aquests indrets. L’Ermita de Sant Dimes no és accesible. Hi ha una tanca a la roca que n’impedeix el pas. De totes maneres es pot gaudir d’aquesta construcció edificada entre dues roques. Ja són més de les dues del migdia. Reculem pel mateix camí fins a trobar un trencall a la dreta (que abans hem deixat) i pugem a l’Ermita de Sant Benet, actualment habilitada com a refugi per a escaladors. Acabem de visitar l’última ermita del recorregut. D’aquí al monestir a baixar escales sense córrer que els genolls ja fan figa. Aquesta baixada es pot fer tranquil.lament en 30 minuts. Un cop a baix, farem com aquell que no n’ha tingut prou i tornarem a començar el camí de Sant Miquel fins a trobar un bust del Pare Manyanet (a tocar del camping), Fundador de l’Orde de la Sagrada Familia, d’on era capellà el Pare Jaume, germà de l’avi Cisco. Davant mateix del bust hi ha una zona amb bancs a l’ombra d’unes alzines que ens gratificaran l’esforç. Des d’aquest punt es veu el Monestir, Sant Llorenç, el Montcau i Terrassa. Molt a prop (camí del Via Crucis) van tirar les cendres del Joaquim Lluc, marit de la M. Teresa Puig i Puigdomènec (cosina nostra) i el meu padrí.
En aquest punt esperem trobar-nos amb la resta de familia que hagi elegit d’altres opcions i, que de ben segur ja hauran dinat.
Tot plegat 9 ermites. Ens ho passarem bé, segur.
b).- Aquesta opció és per aquells que vulguin fer l’excursioneta més curteta i estalviar-se la pujada del Monestir fins a Sant Joan.
Es tracte d’agafar el funicular fins a Sant Joan i trobar-se amb els que han fet el camí a peu i poder visitar les ermites de Sant Joan, Sant Onofre i Santa Magdalena, tornant a agafar el funicular cap el Monestir.
Aquest grup pot agafar el cremallera 40 minuts més tard que el primer. El cremallera surt cada 20 minuts, aproximadament. Només és quesito de calcular una mica.
També hi ha l’opció de fer-la a l’hora que es vulgui i ja ens trobarem al lloc de la reunió final davant del Pare Manyanet.
c) Aquesta opció és com la segona, però, en comptes de recular cap el funicular i tornar a baixar cap el Monestir, es va amb el grup romeo cap a Sant Jeroni i la resta d’ermites.
d) Per aquells que arribin al Pla dels Ocells i ja no tinguin esma, poden baixar les escales cap el Monestir i no fer les ermites de la Santa Creu, Sant Dimes i Sant Benet.
e) Per tots aquells/elles que aneu amb canalla podeu pujar a l’hora que us vagi millor i passejar pels voltants del Monestir o pujar amb funicular fins a Sant Joan i tornar a baixar, etc.
Encara us podeu inventar d’altres opcions. Que imperi la creativitat, però que siguem molts!!!
L’important és la trobada final a les 3 davant del bust del Pare Manyanet. Els més menuts tenen espai per jugar i els més grans, bancs per seure.
Vull recordar que Montserrat era un lloc emblemàtic pels nostres pares i seria molt bonic que ens hi trobéssim una bona colla (caminant o sense caminar).
Un cop acabada la festa, una petita comissió podria anar a veure el Pare Pere per tal de fer-li cinc cèntims (o deu) de com ha anat la festa.
Vinga doncs, ja us podeu apuntar i que fingí faci salat.
