21 de febrer del 2011

LES IMATGES D'UN DIA RODÓ!

Aquí podeu veure el reportatge fotogràfic que va fer la Neus el dia de l'excursió a la Mola!

¡Tus propias imágenes en una Slideshow para MySpace, Facebook, orkut o tu página web!mostrar todos los imagenes de esta slideshow


AL LLEGAR LAS NAVIDADES...



N. Al llegar las Navidades

Siempre había en Valdeotero

Gran repuesto de turrones

Que a Don Pepe, el confitero

Le mandaban recién hechos de Jijona y de Alicante,

Que el vendía casi al doble

Que cobraba el fabricante.

Y, está claro, sucedía que

No había una persona que

En su casa se llevara

Medio quilo de Jijona,

Pues tal precio les ponía el maldito confitero

Que las gentes asustadas

Se guardaban su dinero.

B. Es preciso que esto acabe

N. dijo un día el boticario

B. Cuando llegan estas Pascuas

El turrón es necesario.

Y si Pepe, que es un zote

No comprende en su negocio

Voy a ver si le convenzo

Y me acepta como socio.

N. Dicho y hecho fuese a verle

Y le dijo

B. Esto no pasa.

Te aconsejo que te enmiendes

por el nombre de tu casa.

Todo el pueblo está que trina

Y le sobran las razones

Pues aquí monopolizas

El negocio de turrones.

Es preciso que no abuses

Y lo vendas más barato.

Porque caro no lo comen

Y yo entonces pago el pato.

No comprendes que sin venta

el surtido se te enrancia.

Yo me asocio si tu quieres

Y te ofrezco una ganancia.

Te aseguro el diez por ciento

(que yo creo que es bastante)

Si los pones a los precios

Que te pone el fabricante.


C. Mire Vd. Amigo mío.

N. contestóle el confitero

C. Yo soy dueño de mi casa,

Nadie manda en mi dinero,

No me importan las hablillas

Ni que el público se queje,

Quien los quiera que los compre,

Quien no los quiera que los deje.

B. Luego insistes

C. Ya lo creo

B. Lo lamento

C. Pués paciencia

B. Ya que quieres que haya lucha

Voy a hacerte la competencia.

C. En jarabes

B. En turrones

C. Es de veras, me hace gracia.

B. Ya verás si te hace sombra el portal

De mi farmacia.

N. Y lo mismo que le dijo

Cumplió el hombre

Su promesa. Al año siguiente

Le mandaron de Alicante

De turrones gran remesa.

En carteles dijo al pueblo

Que él lucrarse no quería.

Que el surtido de turrones,

Por su precio lo vendía

Que el servir a sus vecinos

Era sólo su deseo.

Y el portal de la farmacia

Fue un constante jubileo….


Los señores, los criados,

Los más grandes, los más chicos,

Los seglares y los curas

los pobres y los ricos

Fueron todos a surtirse

Viendo clara la ventaja,

En dos días no dejaron

Para muestra ni una caja.

Casi a pasto lo comían.

Que alegría, que atracones.

Medio pueblo cayó enfermo

Del empacho de turrones.

Orgulloso el boticario

Reembolsaba su dinero.

Y furioso en su derrota

Se decía el confitero…

C. No comprendo…

No me lo explico….

Es un caso extraordinario.

Yo me arruino y él no gana,

Que animal de boticario.

N. Y una vieja que le oía

Dijo al punto…..

V. Pobre Pepe, que no gana el boticario,?

Si este sabe más que el Epe. Nada gana en los turrones, pero gana el muy ladino,

En magnesias, ruibarbo y en aceite de ricino

avi Cisco.

UN DIA RODÓ!

Tothom va coincidir que havia estat un dia fantàstic, aquí en teniu un recull fotogràfic!

De vegades les imatges valen més que mil paraules.








Podeu veure i llegir la majoria dels vostres missatges (e-mails) comentant l'excursió en els "comentaris" de la notícia: "Excursió a Sant Llorenç el 5 de febrer".

PURÉ DE PATATA AL FORN (5a recepta)

Hola familia, com esteu tots ?
Us envio la cinquena recepta de cuina; no us quedeu només amb el bacallà amb mel, les altres
receptes també son senzilles, nutritives i suculentes.
Aquesta vegada es un puré de patata, fàcil de fer i molt senzill i bò.
PURÉ AL FORN
Què es necessita: puré de patata, tomàquet per fer salsa de tomàquet, maionesa (casolana o de pot ), formatge rallat, oli, sal, i herbes.
Prepareu la quantitat de puré que necessiteu, barregeu en el puré bastanta maionesa i ben remanat, es posa en una safata per anar al forn. Feu una salsa de tomàquet afegint algunes herves (julivert, orenga, farigola, etc.) qualsevol herba, la que més us agradi. Quan és feta la salsa de tomàquet es posa per sobre el puré, formatge rallat, i a gratinar al forn.
Bon profit , i espero que us agradi.
LA MOTE

7 de febrer del 2011

BRÒQUIL DE LA CERDANYA (4a recepta)

Què tal familia ?
Ara que ja hem acabat el trasbals de les festes de Nadal i encara fa fred podem proposar un altre menjar d´hivern, seria:

BRÒQUIL DE LA CERDANYA

Si ho cuineu a l´olla a pressió es pot fer tot directament dins l´olla, sinó el bròquil l'hem de coure a part.

Fem primer un sofregit de ceba, tallada a trossets, quan la ceba ja és cuita s'hi posa botifarra negra esparracada sense la pell i es deixa que es desfaci una mica, llavors si és en l'olla a pressió hi afegiu el bròquil i una miqueta d'aigua (no molta, no ha de quedar caldós), sal i pebre vermell dolç, després es tapa i es deixa coure, quan ja és cuit es pot menjar així sol o afegir-hi uns quants cigrons o mongetes cuites.
Tambè es pot servir amb llenques de CANSALADA VIADA, ben fregideta.

Bon profit.....i salut

MOTE

6 de febrer del 2011

Passejada a Viladoms

Hola a tothom!

Jo proposo, ja que això de fer caminades sembla que us agrada, fer una sortida que nosaltres de petits havíem fet amb l'avi. Anàvem de Terrassa fins a Viladoms a peu. No sé com està la casa de colònies però podríem esmorzar o dinar allà i tornar.

Què us sembla?

Apa, bona setmana

Gemma Gusi

Excursió a Sant Llorenç el 5 de febrer

Hola a tothom,

L’excursió a sant Llorenç del dissabte dia 5 de febrer la farem pujant a la Mola pel camí dels monjos agafat des de ca’n Prat. Ens trobarem a 2/4 de 9 a casa la Carmina i el Víctor - no per entrar-hi sinó per a convocar-nos en un lloc conegut per tothom. Des d’allà, en caraveneta de cotxes, anirem fins al punt de sortida.

Convé saber qui vindrà per evitar haver-nos d’esperar si algú no és prou puntual (cosa molt improbable donat el tarannà familiar). Si m’ho dieu contestant aquest correu jo mateix en portaré el control.

De portar-se l’esmorzar, del beure, del tipus de calçat, bastons caminadors, de la roba més adient i de tot allò que afecta als gustos personals no en parlo perquè cadascú és ben lliure de presentar-se com vulgui a la muntanya.

Apa, fins aviat.

Jaume Puig