A continuació podeu veure les fotografies de la trobada familiar que vam fer el dia 18 de novembre per celebrar que el dia 15, també de novembre, el Josep havia fet els 60.
Érem els germans amb els respectius i, com a representació de la generació de cosins, el Xavi, perquè ell és un dels protagonistes del fet que ens va portar a fer la celebració al bar Can Quetu de Sant Sadurní d'Anoia.
...l’anècdota que va passar a Gisclareny, quan la Carmina, després d’un sopar d’aquells lleugerets que tothom acaba picant formatge, una llesqueta de pa, codony, fruits secs, iogurts, galetones... tot d’una, enmig d’un silenci angelical, diu: QUÈ TÚ!!! (segurament volia dir si ens decidíem a anar a dormir o què). Immediatament salta el Xavi: Quetu, quetu!!!??? Això és un bar. El Josep s’hi afageix: I tant, i tant, a Sant Sadurní d’Anoia, on van a esmorzar els ciclistes. I, entre rialles vem anar engreixant la conversa divertida i animada, fins a no poder més de riure i riure...
Jo rumiava quina sorpresa li podia fer al Josep i se'm va acudir que li agradaria anar a esmorzar a Can Quetu. Quan ja ho vaig haver decidit, ell tot sovint em deia: perquè no anem un dia a Can Quetu? I jo, dissimula que dissimula, que sí, que sí, que ja hi anirem un dia...
En un principi havia pensat de fer-ho extensiu a tota la família, però, vaig ser conseqüent a la realitat i vaig optar per reduir la cosa al germans i prou.
Finalment la cosa va anar així: Ens vam trobar tots a 2/4 de 10 del matí a la Plaça de l'Ajuntament de Sant Sadurní per anar a esmorzar a Can Quetu i amb la panxa plena vam anar a visitar les caves Gramona (el cava preferit del Josep).
Va ser una matinal simàtica i divertida. Per ell era una sorpresa darrera l'altra. Quan es va llevar i va veure que el Gerard també es preparava, ja es va quedar sorprès. Quan va sortir al carrer i va veure a l'Eva i al Jordi que ens esperaven amb el cotxe, també. La cara que va posar quan va veure que començaven a sortir cunyats i cunyades a la plaça de l'Ajuntament, era per filmar-lo! Llavors ja anava sospitant que esmorzaríem a Can Quetu, però, no s'esperava la visita a les caves ni l'ampolla de "III Lustros" que li van regalar en acabar la visita.
Tot va anar molt bé i la gent se la veia agraida d'haver pogut compartir tot el matí amb un ambient distès, distret, agradable, rialler...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada