16 d’octubre del 2011

El Català llengua comuna!

Gominoles gegants i les marevelles aquàtiques

Aquí teniu les "Gominoles gegants i les meravelles aquàtiques" del grup terrassenc Estupida Erikah.
A veure si us agrada!

GERONIMO STILTON

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir del musical "Geronimo Stilton. El Regne de la Fantasia" al Teatre Principal de Terrassa. Ens ha agradat molt!


Aquí en teniu un tastet per a tots els que ja el llegiu i pels que aviat ho fareu!



OUS AMB TONYINA (recepta 9)


Bé, ja hem tornat tots de vacances, i a mes a mes hem aumentat la colla enhorabona als pares i al germanet.
També tenim que l´EVA necessitarà coneixements de cuina, doncs aquí tens la recepta per tú, Eva.
La recepta d´avui potser va millor per un sopar, es tracta de:
                       OUS AMB TONYINA
En una paella, posarem una mica d´oli i fregirem trossets molt petits de pebrot vermell, ceba i una mica de tomaquet.
Quan ja sigui fregit, hi afegirem tonyina desfeta, hi donem un parell de voltes i ho rectifiquem de sal.
LLavors posem a la paella un ou per persona, vigilant que quedin sencers.
A foc lent esperarem que la clara es cogui i el rovell no, i ja es podría servir.
Si ho deixem refredar també es bo.
Esperem que us agradi i fins a la propera.
la MOTE

30 d’agost del 2011

Síndria, tomàquet madur, oli, sal, pebre i alfàbrega.. (8a recepta)


Hola a tots,
si, ja ho se, a arribat l´estiu i com que tenim calor ens venen de gust coses fresquetes,
doncs be avui us envio una recepta del Ferran Adrià, fàcil i molt refrescant;
necessitem:

sindria.......tomàquet madur......oli.....sal.....pebre.....i alfàbrega........

Treure les pepites de la sindria, i tallarla a trossets,
el tomàquet ven net tallarla també a trossos,
(jo compto un tomàquet i una tallada de sindria per persona)
es tritura tot amb el minipiber i es cola,
s´hi afegeixen despres els altres ingredients, i es remene tot.
servir ben fresquet de la nevera, si voleu amb uns crostonets de pa fregit.
bon profit i molt bones vacances a tothom,grans,mitjans, i petits.

la MOTE........

Retalls-5

Coincidencies..............
Resulta que a casa nostra, el Marcel i el LLuc, tenen per costum, per aseures al sofà
del menjador, venin de derrera, no ho fan pel frontal, si no que hi entren saltan pels
costats.
Comentan el fet amb la Mote, diu que això es vell, dons a Can 60 quan els germans
eren petits, el Jaume ja tenia també una costum similar.
Explica la Mote, que el Jaume per anar del seu llit al quarto de bany passava per sobre
el llit dels pares tot saltan.
Be aqui queda l´anecdota, suposo que el que explico també deu pasar a altres cases.
Pot ser que les nenes no tinguin aquesta costum ?
Doneu les vostre opinions, dels vostres nets,fills,germans etc.
BON ESTIU A TOTS.
El MIRALL.es

29 d’agost del 2011

Lliurament del premi



Instantània de l'acte de lliurement del premi de l'aposta del resultat de la champions.
El coordinador fa entrega a la guanyadora Anna Peiró i Puig d'un magnífic clauer del Barça "xapat" amb plata, i amb la foto del jugador terrassenc XAVI.
Hi són presents l'Eduard i el Quim.
Foto: Carles Illa Europa Press.
Queda doncs registrat i documentat.
Bona tarda a tothom i fins aviat.

Retalls -3

hola familia, avui jugarem a encertar el resultat del barça, que us sembla?
es tracta d´endevinar el resultat, i el nom del jugador del barça que marcara.
podeu enviar .me els resultats fins el dissabte a les 8 del vespre.
veurem qui guanya.............
mote i mirall.es = barça 2 manchester 1 ------mesi i villa........
sort i força barça

9 de juny del 2011

Excursió a Montserrat




El xàfec a quarts de set del matí, d'aquells forts.
Però això no fa ni pessigolles a la determinació familiar de fer l'excursió prevista a Montserrat. Ja ens hi haviem trobat alguna altra vegada. No passa res! Som-hi!
No retoquen ni l'horari! A quarts de vuit al Roc Balnc, plovent, per agafar el cremallera a quarts de nou, plovent i començar a caminar a les nou, espurnejant.
Però amics, quin encert!, l'excursió estraordinària. Ja no va ploure més. Alguna ullada de sol. Molt bona companyia i el record d'uns paratges singulars i el descobriment d'altres ben especials.
Ermites, moltes, totes no, però gairebé. St Miquel i St Joan conegudes. St. Onofre i Sta. Magdalena i el pas que les comunica tallat a la roca, amb baranes i l'escala de Jacob, descoberta molt interessant, St Jeroni coneguda, Sta. Anna enrunada però interessant, Sta. Creu i St. Dimas, després d'un "mal pas", espectaculars, per acabar a la coneguda de St. Benet. Que bé.
De Sant Benet al Monestir pel camí de les escales amb el pas dels francesos.
Acabem la caminada a l'hora prevista, a les tres del migdia, i a la plaça del Monestir trobada amb la resta de família, el Jaume i l'Angels i nebots amb la canalla, una passada, com es diu ara.
Després d'haver menjat una mica anem els cinc germans "petits" a visitar el Pare Pere que fent gala d'una lucidesa admirable per la seva edat, ens explica històries de la seva vida i de la seva salut en una atmosfera de pau i tranqulitat ben pròpia d'un Monestir.
Tot plegat un dia ben rodò per recordar i per repetir.

Francesc Puig
juny 2011


A continuació podeu veure un recull d'imatges de la jornada:




















24 de maig del 2011

Vers de l'àvia Teresa "La Negra"

Hola germans i nebots:
De nou hem demanat un favor al nostre amic Jaume Jove, :crak amb informatica.
Es tracta de recuperar d´una vella cinta de video el vers : La Negra :, recitat per
la mare/avia.
La qualitat no es excel.lent però es tot el que es pot conseguir.
Us l´enviem confiant que ho guardereu com un bon record.
Ens agradá coneixer si ho enviem bé i ho rebeu també bé.
La MOTE



RETALLS DEL MIRALLES - 2

Hola.....sabeu a qui he vist avui al mati......doncs a la Salut, amb la seva filla petita Judit...
anava amb el coxet, porrtaba la pipa als llabis, i tenia agafat un nino que era un barrufet.
Fa il.lusió anar per el carrer i veure algú de la familia
Per cert fa pocs dies i també per el mateix indret, vaig veure la Carmina, anava amb el
Quim, el portaba amb un coxet, també,
i fa mes dies el que el portaba amb un coxet, era el Victor, tot trajat ell,
el Victor fa patxoca, tot trajat, i amb el coxet, puignovell amunt........
Jo el Miralles, quan em vaig jubilar vaig deixar al armari, el rellotge, la corbata, i el traje.
Doncs sembla que el Victor no esta jubilat.
Aquestes vivencies son a les 9 del mati, quan jo porto els nets al cole....
Avui aquest mati he anat a la cova simanya, i no he vist cap guineu, pero fent elcami
desde coll d´eres a la mata, el que hem vist creuan el cami es un llangardatx de color
verd, que deuria fer uns 40 - 41 cms. de llarg. tenia un color verd molt bonic....
be familia....
que tinguem molta il. lusio i salut

RETALLS DEL MIRALLES - 1

Avui enceto una nova secció:
RETALLS DEL MIRALL.ES
Aniré de tant en tant, explicant alguna curiositat, vivencia, o algun fet viscut.
Pretenc tan sols posar una :una mica de sal : als correus que es reben.
Amb aquest desitg comensem avui.
Gracies per obrir i llegir-los.
--------------------------
Dilluns passat, com de costumvaig fer una sortida a caminar amb els jubilats.
Vàrem anar al Hospital de sang.
Va ser curiós que una mica mes avall del Coll de Boix, tot d´un plegat veiem
tota quieta esperant.nos ---la guineu ------
Va estar seguint-nos - ara la veiem- ara no - ara si - ara no--, fins a l´hospital
de sang.
Va inclos entrar a buscar una mica de fruita, que li varem donar.
Al sortir va marxar pels seus camins i ja no la varem veure mes.
Ens va fer molta gràcia.
Fins un altra , adeu i salut.
el Mirall.es

Passejar per Montserrat

Aquí teniu les propostes per l'excursió del dia 5 de juny per anar a passejar per Montserrat, aquest indret que tant agradava als nostres pares. Ja veureu que n'hi ha per tothom. A veure si omplim la muntanya de descendents de Can 60!!!

Aprofitarem per felicitar l'Eva Tarrés que acabarà de fer els 27 el dia abans i als bessons que en fan 26 el mateix dia. No sé si em deixo algú. No tinc l'agenda de la Mote. Només em sé els més propers. que ningú s'enfadi.

Centenari avi Cisco

La ruta de les ermites

Dia 5 de juny de 2011

Com podreu veure l’excursió es planteja en diverses opcions per tal que tothom pugui venir, petits i grans. La Muntanya de Montserrat està ben comunicada tan per carretera com per altres transports com cremallera o aeri.

Així mateix i, un cop al Monestir, també es pot accedir a d’altres indrets de la muntanya en funicular. Les diferents opcions coincidiexen en algun punt de manera que ens podem trobar aquells que van a peu i els que agafen un funicular.

Al final també es proposa un lloc de trobada per dinar tots plegats, en el benentès que tothom pot dinar quan li plagui, ja que els romeus hi faran cap a una hora tardana.

Espero les respostes per anar fent els diferents grups. També ens podem posar d’acord per reduir la quantitat de cotxes, si és possible.

Opcions:

a).- ¾ de 8 del matí trobada a la gasolinera del barri del Roc Blanc, ctra. D’Olesa. Sortim per la C-58 cap a Monistrol de Montserrat i deixem els cotxes a l’aparcament gratuït del cremallera. A les 8,35 surt el cremallera cap el Monestir. Hi ha 15 minuts de recorregut. A 10 minuts per les 9 ja som dalt.

A les 9 comencem a caminar cap a la primera ermita, la de Sant Miquel. Hi podem arribar en 20 minuts. (fotos, comentaris, observació de vistes i demés). Continuem pujant en sentit Sant Joan. Primer arribem a l’estació del funicular a les 10 aproximadament. Aquí hi pot haver un punt de trobada amb aquells que elegeixin l’opció b), que no és tan llarga. Tots plegats ens dirigim a les ermites de Sant Joan i Sant Onofre en 15 minuts. Des de Sant Onofre, per un camí recuperat a la muntanya i a través d’unes escales que remunten un fort pendent (però curt), arribem a Santa Magdalena. Aquestes dues últimes ermites només se’n conserven algunes runes, S’havien perdut dins del bosc i han estat recuperades fa poc. De les ruïnes de Santa Magdalena, pugem fins un mirador privilegiat sobre el Monestir. És un bon moment per prendre una mica d’aigua o fruita i prendre’s un descans. La vista del Monestir, Sant Benet, Sant Jeroni, etc. Així ho demana.

Després d’aquest merescut descans i el regal per a la vista, baixem fins a trobar el camí que va des del Funicular de Sant Joan fins a Sant Jeroni. És una baixada amb un desnivell important, salvat gràcies a unes escales entremig d’una canal. Que ningú no s’espanti. El desnivell és similar al Pas dels Francesos, per on pasarem més tard. Hi ha una barana on ens podem agafar i fer més còmode la baixada.

En aquest punt, hi ha l’opció de recular per anar a buscar el funicular i baixar cap el Monestir.

En tot cas, l’itinerari continua cap a l’Ermita de Sant Jeroni a una hora de camí. És un tram molt tranquil, sense desnivells. A la dreta i mirant avall tenim la boscúria del Pla dels Ocells. A la mateixa alçada de la vista, també a la dreta, la Serra de Lluernes i el Montgròs. I al davant el cim més alt de la muntanya, Sant Jeroni (1.237 m.). Tot aquest camí és als peus de la Serra de l’Alzina de les Paparres (si algú vol portar el xarop per les paparres, ho pot fer). A l’ermita hi arribarem a voltants de les 12,45.

Recularem pel mateix camí uns 500 metres i agafarem un trencall a l’esquerra que ens portarà de baixada al Pla dels Ocells, gaudint de la fresca d’un bosc d’alzines. Un cop al Pla, remuntarem pels primers contraforts del Montgròs a buscar l’ermita de la Santa Creu. Abans veurem l’indret on estava situada la de Santa Anna de la qual no en queden ni restes (potser alguna paret). L’Ermita de la Santa Creu està ben conservada. Hi ha una corda que en priva l’entrada. Sortint per anar a Sant Dimes, pasarem per les escales que menen directament al monestir, per on hi accedien els antics eremites que ocupaven aquests indrets. L’Ermita de Sant Dimes no és accesible. Hi ha una tanca a la roca que n’impedeix el pas. De totes maneres es pot gaudir d’aquesta construcció edificada entre dues roques. Ja són més de les dues del migdia. Reculem pel mateix camí fins a trobar un trencall a la dreta (que abans hem deixat) i pugem a l’Ermita de Sant Benet, actualment habilitada com a refugi per a escaladors. Acabem de visitar l’última ermita del recorregut. D’aquí al monestir a baixar escales sense córrer que els genolls ja fan figa. Aquesta baixada es pot fer tranquil.lament en 30 minuts. Un cop a baix, farem com aquell que no n’ha tingut prou i tornarem a començar el camí de Sant Miquel fins a trobar un bust del Pare Manyanet (a tocar del camping), Fundador de l’Orde de la Sagrada Familia, d’on era capellà el Pare Jaume, germà de l’avi Cisco. Davant mateix del bust hi ha una zona amb bancs a l’ombra d’unes alzines que ens gratificaran l’esforç. Des d’aquest punt es veu el Monestir, Sant Llorenç, el Montcau i Terrassa. Molt a prop (camí del Via Crucis) van tirar les cendres del Joaquim Lluc, marit de la M. Teresa Puig i Puigdomènec (cosina nostra) i el meu padrí.

En aquest punt esperem trobar-nos amb la resta de familia que hagi elegit d’altres opcions i, que de ben segur ja hauran dinat.

Tot plegat 9 ermites. Ens ho passarem bé, segur.

b).- Aquesta opció és per aquells que vulguin fer l’excursioneta més curteta i estalviar-se la pujada del Monestir fins a Sant Joan.

Es tracte d’agafar el funicular fins a Sant Joan i trobar-se amb els que han fet el camí a peu i poder visitar les ermites de Sant Joan, Sant Onofre i Santa Magdalena, tornant a agafar el funicular cap el Monestir.

Aquest grup pot agafar el cremallera 40 minuts més tard que el primer. El cremallera surt cada 20 minuts, aproximadament. Només és quesito de calcular una mica.

També hi ha l’opció de fer-la a l’hora que es vulgui i ja ens trobarem al lloc de la reunió final davant del Pare Manyanet.

c) Aquesta opció és com la segona, però, en comptes de recular cap el funicular i tornar a baixar cap el Monestir, es va amb el grup romeo cap a Sant Jeroni i la resta d’ermites.

d) Per aquells que arribin al Pla dels Ocells i ja no tinguin esma, poden baixar les escales cap el Monestir i no fer les ermites de la Santa Creu, Sant Dimes i Sant Benet.

e) Per tots aquells/elles que aneu amb canalla podeu pujar a l’hora que us vagi millor i passejar pels voltants del Monestir o pujar amb funicular fins a Sant Joan i tornar a baixar, etc.

Encara us podeu inventar d’altres opcions. Que imperi la creativitat, però que siguem molts!!!

L’important és la trobada final a les 3 davant del bust del Pare Manyanet. Els més menuts tenen espai per jugar i els més grans, bancs per seure.

Vull recordar que Montserrat era un lloc emblemàtic pels nostres pares i seria molt bonic que ens hi trobéssim una bona colla (caminant o sense caminar).

Un cop acabada la festa, una petita comissió podria anar a veure el Pare Pere per tal de fer-li cinc cèntims (o deu) de com ha anat la festa.

Vinga doncs, ja us podeu apuntar i que fingí faci salat.



PEBROTS VERMELLS FARCITS (7a recepta)

Anem per un altra recepta, aquesta vegada el Miralles ha demanat que us n'envii una que
a ell l ´hi agrada molt, i va bé perqué ara a l´estiu venen els pebrots molt bons.
Com els del BARÇA.

PEBROTS VERMELLS FARCITS

L´origen de la recepta es de la ciutat d´Alcoi i ells endiuen Bajoques farcides.
Agafem els pebrots que necessitem = 1 per persona
que siguin ben grans , bermells i ben sucosos
1 cullarada d´arros cru per pebrot
tomaquet madur o en conserva
trinxat de tocino que es pot substituir per bacallà dessalat o també per tonyina,
en conserva, julivert, all, oli, safrà, i sal.
Sofregiu els alls i el tomàquet, afegir: la carn o el bacallà, o la tonyina, i també
l´arros ja cuit.
Barrejar-ho tot bé, afegir el julivert i el safrà i es deixa fer tot plegat uns minuts.
Es treu el barret dels pebrots, i es buiden bé de llavors, es farceixen amb el
preparat que tenim i se'ls torna a posar el barret.
En una safata d´anar al forn s´hi posa una miqueta d´aigua i oli, s´hi posen
els pebrots (drets) i es couen al forn fins que estan ben cuits.
Si es vol es poden tapar amb paper d´estraza.
Proveu-los, l´arros queda molt gustós.
BON PROFIT
la MOTE

ESPAGUETTIS AL MINUT (6a recepta)

Hola que tal? teniu gana?
Doncs bé, anirem per un altre recepta, aquesta vegada serà de pasta, ja que ens convé molt
perqué son hidrats de carbó d'absorció lenta i ens donen molta energia que ja ens convé.
SPAGUETIS AL MINUT
Ingredients:
Spaguetis (millor integrals)..sal....oli...alls...alfàbrega...i formatge rallat.
Coure la pasta en abundant aigua, sal i una mica d´oli (l´estona que recomani el paquet),
un cop cuita escorre-la bé.
Mentre es cou la pasta, posar oli en una paella, fregir a foc molt suau dos grans d´all tallats
a rodanxes fins que siguin cuits però no cremats. Llavors s'hi posa un bon grapadet d´alfàbrega
seca, donar dues voltes que es cogui una miqueta, afegir-ho a la pasta i si cal una mica més
d´oli. Servir-ho ben calentó i qui vulgui s´hi pot posar formatge rallat per sobre.
Poca feina i molt bon profit.
LA MOTE

22 de març del 2011

ARRE i La Xàquima a TV3

Si clique l'enllaç veureu el TN comarques de Barcelona del dia 1 de març, al minut 7 surt un petit reportatge xulíssim del centre de recuperació d'equins del Sergi! El podreu veure a ell i els seus cavalls en acció!

Excursió del 27 de març

Tal com es va quedar a la reunió de germans i algun cunyat infiltrat, feta a casa del Jaume i l'Àngels, faig la proposta de l'excursió unint en el record del pare (avi, besavi) i del Quim Cardellach.

Anirà bé que aneu responent si vindreu o no perquè la Xa diu que portarà xocolata desfeta. Si som molts potser caldrà algun voluntari més per carregar xocolata. El que si que serà imprescindible és que cadascú ha de portar un got (no molt gran) per posar la xocolata, ja que, per una mesura estrictament higiènica no es permetrà, sota cap concepte veure a galet. En l'última anada a Castellsapera, el termo de xocolata es va trencar. La Xa diu que el que portarà en aquesta ocasió té unes mesures especials de resistència.

Bé doncs, l'excursió és la següent.

Dia 27 de març de 2011

Opció 1.- A les 8 h del matí trobada a La Barata. Km 9. El circuït comença baixant a la dreta de la carretera, es travessa la riera i s'enfila cap a Can Buixí, es rodeja la casa i es puja el canal del Cargol (dificultat baixa) fins el Morral Gran (bona vista de Terrassa, La Barata, Can Pèlags). Continua el pendent amunt fins arribar a la Carena del Pagès (camí que va des de La Mola fins el Montcau). Ara ve una baixada suau i contínua fins a Coll d'Eres, al peu del Montcau. Continuarem pel camí asfaltat fins el Coll d'Estenalles. Creuerem la carretera i enfilarem, pel GR 5, fins el Coll de Boix. Abans haurem vorejat la casa de La Mata. Passarem pel Coll de Tres Creus i amunt cap a Castellsapera. Calculo que podem arribar a 2/4 de 12. Un cop acabats els actes i presa la xocolata, es baixa de Castellsapera per l'altre costat i es continua el camí que mena a La Barata (uns 45 minuts aproximadament).

Opció 2.- A les 10 (es pot retocar l'hora) del matí trobada a l'Azina del Sal.lari. Km 11. Pujada a Castellsapera pel camí habitual. Un cop acabats els actes i presa la xocolata, es torna a baixar pel mateix camí o, derivants prèviament previstos, fins arribar a l'Alzina del Sal.lari.
Aquesta opció és assumible pels més grans dels vesnéts. (no vull dir noms que segur que m'equivoco).

La Mote no es veu en cor de pujar fins dalt a Castellsapera (pel tema de les vèrtebres fracturades), però sí que podria arribar al coll de Tres Creus, des de l'Alzina del Sal.lari.

Tothom ha de portar esmorzar, aigua, vi, etc. i de la xocolata en parlarem quan sapiguem quants som.

Ja podeu començar a respondre.


Aprofitant l'ocasió, us voldria agrair les respostes que anem tenint referent a la crida de captació de socis per La Xàquima (cavalls del Sergi) i fer-vos saber que la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona fa una donació econòmica a tres associacions protectores de cavalls, entre les quals hi som nosaltres, amb la recaptació resultant de la venda del calendari de l'any 2011. Si voleu veure la portada del calendari entreu al bloc: www.elsamicsdelaxaquima.cat

20 de març del 2011

21 de febrer del 2011

LES IMATGES D'UN DIA RODÓ!

Aquí podeu veure el reportatge fotogràfic que va fer la Neus el dia de l'excursió a la Mola!

¡Tus propias imágenes en una Slideshow para MySpace, Facebook, orkut o tu página web!mostrar todos los imagenes de esta slideshow


AL LLEGAR LAS NAVIDADES...



N. Al llegar las Navidades

Siempre había en Valdeotero

Gran repuesto de turrones

Que a Don Pepe, el confitero

Le mandaban recién hechos de Jijona y de Alicante,

Que el vendía casi al doble

Que cobraba el fabricante.

Y, está claro, sucedía que

No había una persona que

En su casa se llevara

Medio quilo de Jijona,

Pues tal precio les ponía el maldito confitero

Que las gentes asustadas

Se guardaban su dinero.

B. Es preciso que esto acabe

N. dijo un día el boticario

B. Cuando llegan estas Pascuas

El turrón es necesario.

Y si Pepe, que es un zote

No comprende en su negocio

Voy a ver si le convenzo

Y me acepta como socio.

N. Dicho y hecho fuese a verle

Y le dijo

B. Esto no pasa.

Te aconsejo que te enmiendes

por el nombre de tu casa.

Todo el pueblo está que trina

Y le sobran las razones

Pues aquí monopolizas

El negocio de turrones.

Es preciso que no abuses

Y lo vendas más barato.

Porque caro no lo comen

Y yo entonces pago el pato.

No comprendes que sin venta

el surtido se te enrancia.

Yo me asocio si tu quieres

Y te ofrezco una ganancia.

Te aseguro el diez por ciento

(que yo creo que es bastante)

Si los pones a los precios

Que te pone el fabricante.


C. Mire Vd. Amigo mío.

N. contestóle el confitero

C. Yo soy dueño de mi casa,

Nadie manda en mi dinero,

No me importan las hablillas

Ni que el público se queje,

Quien los quiera que los compre,

Quien no los quiera que los deje.

B. Luego insistes

C. Ya lo creo

B. Lo lamento

C. Pués paciencia

B. Ya que quieres que haya lucha

Voy a hacerte la competencia.

C. En jarabes

B. En turrones

C. Es de veras, me hace gracia.

B. Ya verás si te hace sombra el portal

De mi farmacia.

N. Y lo mismo que le dijo

Cumplió el hombre

Su promesa. Al año siguiente

Le mandaron de Alicante

De turrones gran remesa.

En carteles dijo al pueblo

Que él lucrarse no quería.

Que el surtido de turrones,

Por su precio lo vendía

Que el servir a sus vecinos

Era sólo su deseo.

Y el portal de la farmacia

Fue un constante jubileo….


Los señores, los criados,

Los más grandes, los más chicos,

Los seglares y los curas

los pobres y los ricos

Fueron todos a surtirse

Viendo clara la ventaja,

En dos días no dejaron

Para muestra ni una caja.

Casi a pasto lo comían.

Que alegría, que atracones.

Medio pueblo cayó enfermo

Del empacho de turrones.

Orgulloso el boticario

Reembolsaba su dinero.

Y furioso en su derrota

Se decía el confitero…

C. No comprendo…

No me lo explico….

Es un caso extraordinario.

Yo me arruino y él no gana,

Que animal de boticario.

N. Y una vieja que le oía

Dijo al punto…..

V. Pobre Pepe, que no gana el boticario,?

Si este sabe más que el Epe. Nada gana en los turrones, pero gana el muy ladino,

En magnesias, ruibarbo y en aceite de ricino

avi Cisco.

UN DIA RODÓ!

Tothom va coincidir que havia estat un dia fantàstic, aquí en teniu un recull fotogràfic!

De vegades les imatges valen més que mil paraules.








Podeu veure i llegir la majoria dels vostres missatges (e-mails) comentant l'excursió en els "comentaris" de la notícia: "Excursió a Sant Llorenç el 5 de febrer".

PURÉ DE PATATA AL FORN (5a recepta)

Hola familia, com esteu tots ?
Us envio la cinquena recepta de cuina; no us quedeu només amb el bacallà amb mel, les altres
receptes també son senzilles, nutritives i suculentes.
Aquesta vegada es un puré de patata, fàcil de fer i molt senzill i bò.
PURÉ AL FORN
Què es necessita: puré de patata, tomàquet per fer salsa de tomàquet, maionesa (casolana o de pot ), formatge rallat, oli, sal, i herbes.
Prepareu la quantitat de puré que necessiteu, barregeu en el puré bastanta maionesa i ben remanat, es posa en una safata per anar al forn. Feu una salsa de tomàquet afegint algunes herves (julivert, orenga, farigola, etc.) qualsevol herba, la que més us agradi. Quan és feta la salsa de tomàquet es posa per sobre el puré, formatge rallat, i a gratinar al forn.
Bon profit , i espero que us agradi.
LA MOTE

7 de febrer del 2011

BRÒQUIL DE LA CERDANYA (4a recepta)

Què tal familia ?
Ara que ja hem acabat el trasbals de les festes de Nadal i encara fa fred podem proposar un altre menjar d´hivern, seria:

BRÒQUIL DE LA CERDANYA

Si ho cuineu a l´olla a pressió es pot fer tot directament dins l´olla, sinó el bròquil l'hem de coure a part.

Fem primer un sofregit de ceba, tallada a trossets, quan la ceba ja és cuita s'hi posa botifarra negra esparracada sense la pell i es deixa que es desfaci una mica, llavors si és en l'olla a pressió hi afegiu el bròquil i una miqueta d'aigua (no molta, no ha de quedar caldós), sal i pebre vermell dolç, després es tapa i es deixa coure, quan ja és cuit es pot menjar així sol o afegir-hi uns quants cigrons o mongetes cuites.
Tambè es pot servir amb llenques de CANSALADA VIADA, ben fregideta.

Bon profit.....i salut

MOTE

6 de febrer del 2011

Passejada a Viladoms

Hola a tothom!

Jo proposo, ja que això de fer caminades sembla que us agrada, fer una sortida que nosaltres de petits havíem fet amb l'avi. Anàvem de Terrassa fins a Viladoms a peu. No sé com està la casa de colònies però podríem esmorzar o dinar allà i tornar.

Què us sembla?

Apa, bona setmana

Gemma Gusi

Excursió a Sant Llorenç el 5 de febrer

Hola a tothom,

L’excursió a sant Llorenç del dissabte dia 5 de febrer la farem pujant a la Mola pel camí dels monjos agafat des de ca’n Prat. Ens trobarem a 2/4 de 9 a casa la Carmina i el Víctor - no per entrar-hi sinó per a convocar-nos en un lloc conegut per tothom. Des d’allà, en caraveneta de cotxes, anirem fins al punt de sortida.

Convé saber qui vindrà per evitar haver-nos d’esperar si algú no és prou puntual (cosa molt improbable donat el tarannà familiar). Si m’ho dieu contestant aquest correu jo mateix en portaré el control.

De portar-se l’esmorzar, del beure, del tipus de calçat, bastons caminadors, de la roba més adient i de tot allò que afecta als gustos personals no en parlo perquè cadascú és ben lliure de presentar-se com vulgui a la muntanya.

Apa, fins aviat.

Jaume Puig